Reforma de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (2026): com preparar-se per als canvis

La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals fa més de tres dècades que és la norma de referència en matèria de seguretat i salut laboral a Espanya. Tot i això, la manera de treballar ha canviat de manera profunda: digitalització, teletreball, intel·ligència artificial, noves formes d'organització, més exposició a fenòmens meteorològics extrems i una preocupació creixent per la salut mental de les persones treballadores.

En aquest context, el 2026 es planteja una reforma de la normativa preventiva mitjançant un esborrany d'avantprojecte que encara no està en vigor. Per tant, no parlem d'obligacions ja aplicables, sinó d'una proposta normativa que es pot modificar durant la tramitació. Tot i així, el text marca una direcció clara: la prevenció de riscos laborals haurà de ser més integral, més actualitzada i més connectada amb els riscos reals que ja afecten les empreses.

Moltes empreses ja es comencen a preparar davant la possible nova llei de Prevenció de riscos laborals . Revisar processos, actualitzar avaluacions, ordenar documentació i millorar el seguiment de lactivitat preventiva pot ajudar a anticipar-se a un escenari regulatori més exigent.

Novetats més importants de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Tot i que la reforma encara es troba en fase d'esborrany, l'avantprojecte apunta a diversos canvis rellevants que convé tenir al radar. La tendència general és ampliar la mirada preventiva: no limitar-se als riscos físics tradicionals, sinó incorporar-hi factors climàtics, psicosocials, tecnològics i organitzatius.

S'hi inclouen els riscos per clima i meteorologia extrema

Un dels punts més destacats de l?esborrany és la incorporació expressa dels riscos associats al canvi climàtic i als fenòmens meteorològics adversos. Aquest canvi és especialment rellevant per a sectors amb activitat a l'aire lliure, desplaçaments freqüents, treballs a l'obra, logística, manteniment, agricultura, indústria o serveis que depenen de condicions ambientals variables.

Preparar-se davant d'aquest punt passa per revisar l'avaluació de riscos, definir protocols d'actuació, preveure mesures organitzatives i documentar les decisions adoptades quan hi hagi condicions meteorològiques perilloses.

Major integració de la salut mental a la prevenció

L'esborrany també reforça la presència de la salut mental dins de la prevenció de riscos laborals. La proposta amplia la visió dels danys derivats de la feina i reconeix que aquests poden tenir efectes no només físics, sinó també emocionals, cognitius, conductuals o socials.

Aquest enfocament suposa un canvi important per a les empreses, perquè la prevenció no es pot quedar únicament a evitar accidents visibles o malalties professionals tradicionals. També ha de contemplar com la càrrega de treball, la pressió, la manca d'autonomia, els conflictes interns, la desconnexió insuficient o determinats estils de lideratge poden afectar el benestar psicològic.

Per a les organitzacions, això implica avançar cap a una gestió preventiva més completa. No es tracta només de fer avaluacions formals, sinó d'identificar factors de risc, establir mesures preventives, fer seguiment i demostrar que l'empresa actua de forma proporcional davant de possibles senyals de deteriorament de la salut mental relacionada amb el treball.

Reforç de la protecció davant de riscos psicosocials

Els riscos psicosocials guanyen protagonisme a l'esborrany de reforma. Això es pot traduir, a la pràctica, en la necessitat de revisar metodologies, actualitzar protocols, formar comandaments intermedis i deixar constància documental de les mesures implantades.

També té importància la prevenció de l'assetjament i la violència laboral, incloent-hi situacions que es puguin produir mitjançant eines digitals, canals de comunicació corporativa, sistemes algorítmics o entorns de treball intervinguts per tecnologia. 

Noves obligacions documentals i de seguiment

La reforma apunta una prevenció més traçable. Tot i que el text encara pot canviar, l'enfocament de l'esborrany reforça la necessitat de revisar avaluacions de riscos quan es produeixin canvis a l'organització del treball, els processos o els procediments. També planteja una atenció més gran al seguiment de les mesures preventives ia l'actualització de la planificació preventiva.

Per a les empreses, això significa que la documentació preventiva no s'hauria d'entendre com un fitxer estàtic, sinó com un sistema viu. Aquí té especial importància comptar amb processos clars per registrar accions, controlar caducitats, centralitzar evidències, assignar responsabilitats i verificar que les mesures previstes realment s'executen. 

Digitalització de la gestió preventiva

La digitalització apareix com un dels grans factors que justifiquen l‟actualització normativa. D'una banda, genera riscos nous: hiperconnectivitat, intensificació del treball, vigilància tecnològica, ús d'algorismes, automatització de tasques o dificultats per separar vida personal i professional. Per altra banda, també ofereix eines per millorar la gestió preventiva.

Digitalitzar la prevenció permet ordenar documentació, automatitzar avisos, controlar venciments, facilitar auditories, millorar la coordinació entre empreses i reduir errors derivats de processos manuals. En àmbits com ara la coordinació d'activitats empresarials, la gestió documental digital pot ser especialment útil per mantenir actualitzats els requisits de contractes, treballadors, maquinària, accessos i formació.

Per què es planteja una reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals el 2026

La reforma es planteja perquè l'entorn laboral actual és molt diferent del 1995. Tot i que la Llei 31/1995 va suposar un avenç decisiu en la cultura preventiva, moltes empreses s'enfronten ara a riscos que aleshores tenien menys presència o no estaven tan estesos. La prevenció s'ha d'adaptar a una realitat laboral més digital, més canviant i exposada a factors externs.

Nous riscos derivats de la digitalització

La digitalització ha transformat processos, eines i formes de comunicació. Avui moltes persones treballen amb plataformes digitals que en condicionen el ritme de treball. Això pot millorar l'eficiència, però també generar riscos nous si no es gestiona adequadament.

Entre aquests riscos hi ha la sobrecàrrega informativa, la pressió per la disponibilitat contínua, la fatiga digital, la dificultat per desconnectar o la sensació de control permanent. La prevenció ha de tenir en compte aquests factors, especialment quan afecten la càrrega mental o lorganització diària del treball.

Canvis a l'organització del treball

Les empreses canvien més ràpidament que abans, i cada canvi organitzatiu pot tenir impacte preventiu.

Per això, un dels grans missatges de l'esborrany és que cal actualitzar l'avaluació de riscos quan canvien les condicions de treball. Una empresa no hauria de limitar-se a avaluar una vegada i arxivar-ne el resultat. Heu de revisar si les vostres mesures continuen sent adequades quan canvieu l'activitat, l'entorn, la plantilla o els processos.

Impacte de la intel·ligència artificial i l'automatització

La intel·ligència artificial i l'automatització també estan entrant a la gestió empresarial. Poden ajudar a planificar tasques, mesurar productivitat, assignar recursos o controlar processos. Però també poden generar riscos si afecten l'autonomia, intensifiquen la feina, introdueixen biaixos o provoquen decisions difícils d'entendre per a les persones treballadores.

L'esborrany esmenta expressament l'ús d'algorismes o sistemes d'intel·ligència artificial en el context de violència i assetjament laboral. Això reflecteix una preocupació creixent: la tecnologia no és neutra des del punt de vista preventiu. El seu ús també s'ha d'avaluar per l'impacte que pot tenir sobre la salut física i mental.

Reptes derivats del teletreball i els models híbrids

El teletreball i els models híbrids han consolidat noves formes dorganització. Tot i aportar flexibilitat, també plantegen reptes preventius: ergonomia del lloc, aïllament, desconnexió digital, coordinació d'equips, horaris difusos i dificultat per detectar situacions de sobrecàrrega.

En aquest context, la prevenció necessita procediments adaptats a entorns no presencials. Avaluar riscos en models híbrids requereix tenir en compte tant lespai físic com lorganització del treball, les eines utilitzades i la comunicació interna.

Temperatures extremes

Les temperatures extremes són un dels exemples més clars de per què cal actualitzar la prevenció. Les onades de calor i altres episodis climàtics poden convertir tasques habituals en situacions de risc, especialment en feines a l'aire lliure o en centres amb condicions ambientals exigents.

Preparar-se implica anticipació. La prevenció climàtica deixarà de ser un assumpte puntual per convertir-se en una part cada cop més important de la gestió preventiva.

Quan entra en vigor?

Actualment, la reforma de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals no està en vigor. El text es troba en fase d'avantprojecte, per la qual cosa encara ha d'avançar en la tramitació abans d'esdevenir una norma aplicable. Fins que no s'aprovi definitivament i es publiqui al BOE, les empreses no hauran de complir les noves obligacions que puguin derivar-se de l'esborrany.

Tot i així, convé no esperar a l'últim moment. L'avantprojecte marca una orientació clara cap a una gestió preventiva més adaptada als canvis reals del treball.

Com impactarà la reforma a les empreses

La reforma pot tenir un impacte directe en la manera com les empreses avaluen, documenten i actualitzen la seva prevenció de riscos laborals. L'objectiu no és només complir formalment, sinó demostrar que la prevenció es revisa quan canvien les condicions de treball.

Petites empreses i autònoms

Per a petites empreses i autònoms amb treballadors a càrrec, el repte principal serà evitar que la prevenció es converteixi en una tasca puntual o purament administrativa. Si l'esborrany avança en la línia plantejada, cada cop serà més important comptar amb una documentació clara, actualitzada i fàcil de localitzar.

Als negocis petits, el més important serà que la prevenció sigui fàcil de gestionar i no es converteixi en una càrrega impossible de mantenir. Convé tenir clara la documentació bàsica, revisar-la quan canvieu l'activitat i deixar constància de les mesures que s'hi apliquen. També caldrà prestar més atenció a riscos que abans podien quedar en segon pla, com ara el desgast psicològic o els efectes de treballar en condicions de calor extrema.

Canvis per a pimes

A les pimes, l'impacte pot ser més gran perquè solen combinar estructures internes limitades amb obligacions preventives cada cop més exigents. La reforma pot obligar a revisar protocols, actualitzar avaluacions i millorar la comunicació entre direcció, treballadors, servei de prevenció i empreses externes.

A més, moltes pimes participen en cadenes de subcontractació, accedeixen a centres de clients o gestionen personal desplaçat. En aquests casos, tenir la documentació en regla no serà només una obligació preventiva, sinó també un requisit operatiu.

Obligacions per a grans organitzacions

Les grans organitzacions seran les més exposades a exigències de traçabilitat, coordinació i seguiment. En comptar amb diversos centres de treball, necessitaran sistemes que permetin controlar la informació preventiva a temps real.

La reforma pot reforçar la necessitat integrar dades, unificar criteris, automatitzar fluxos de documentació i disposar d'evidències actualitzades. Això serà especialment rellevant a empreses amb alta exposició a riscos derivats de la coordinació de múltiples activitats.

Impacte sobre empreses contractistes i subcontractistes

Les empreses contractistes i subcontractistes es poden veure especialment afectades. Si augmenten les exigències documentals i de seguiment, també creixerà la necessitat dacreditar que la documentació empresarial està al dia.

Això afecta tant l'empresa principal, que ha de coordinar i verificar, com les contractes, que han d'aportar documentació vàlida dins del termini. L'agilitat documental serà clau per evitar bloquejos o incidències a auditories i inspeccions.

Quines implicacions tindrà per a la CAE i gestió de riscos laborals

La Coordinació dActivitats Empresarials guanyarà pes en aquest nou escenari. En entorns amb diverses empreses treballant simultàniament, la prevenció depèn que la informació circuli de manera correcta, actualitzada i verificable.

La reforma pot fer que la CAE sigui menys reactiva i més preventiva. No n'hi haurà prou de demanar documents a l'inici d'una relació contractual; cal fer seguiment, controlar caducitats, revisar canvis i assegurar que cada empresa manté els seus requisits vigents durant tota l'activitat.

Com preparar-se per a la reforma de la Llei de PRL

La millor manera de preparar-se és fer una revisió preventiva abans que la reforma sigui definitiva. Això implica analitzar quina documentació hi ha, com s'actualitza, qui la controla i què passa quan canvia una condició de treball.

També és un bon moment per revisar si l'avaluació de riscos continua reflectint la realitat de l'empresa. Si els canvis han canviat, la manera de treballar, l'ús d'eines digitals o la relació amb proveïdors, la prevenció s'hauria d'actualitzar en conseqüència. Tenir aquesta informació ben ordenada facilitarà l‟adaptació si finalment s‟aproven noves obligacions.

Com pot ajudar Dokify a adaptar-se al nou marc preventiu

A Dokify us ajudem a planificar una gestió preventiva adequada a l'activitat de la vostra empresa. Si la reforma avança en la línia plantejada per l'esborrany, encara serà més important saber quina documentació està al dia, quins requisits falten i quines empreses o treballadors poden accedir a cada centre de treball.

El nostre programari PRL permet centralitzar la informació, automatitzar sol·licituds documentals i controlar venciments sense dependre de processos manuals. Això facilita que els equips de prevenció treballin amb dades actualitzades i puguin reaccionar millor davant de noves obligacions.

‍